diumenge, 30 de setembre de 2012

LA FAMÍLIA PARÉS ESTÀ DE FESTA

 
A molts de nosaltres ens ha passat que has de quedar una dia amb la família per a celebrar alguna cosa, però no hi ha manera de trobar el dia que vagi bé a tots. I a la primera celebració s’afegeix una altra, i així.
Doncs bé, a la família Parés els ha passat una cosa semblant, de manera que han fet un dinar on dotze persones celebraven alguna cosa. I la Marga va pensar regalar una galeta personalitzada a cada un.
 
 
Les dues Núries celebraven el sant: la germana de la Marga, amb un trèvol de quatre fulles, i la tieta, tan eixerida sempre, i tant devota de la Mare de Déu de Montserrat.
 
 
La Danae també ha fet el sant i és una dona molt viatgera que ha estat arreu del món.
 
 
I els més joves també celebren el sant. L’Aina, una noia jove, moderna i alegre. I el Pol, un esportista dedicat.
 
 
Dues parelles celebren l’aniversari de casament: la Louis i el Joan, i la Gen i el Ramon, els pares de la Louis.
 
 
En aquesta reunió familiar, evidentment, també hi ha aniversaris: el Joan, un mecànic que restaura motos antigues.
 
 
I el Jordi i el Xavier, dos bessons que la família anomena en broma “Dupont i Dupont”, aquells dos detectius bessons dels còmics de Tintin.
 
 
I totes les galetes portaven una etiqueta amb la inscripció Família Parés i la data del dinar.
 
 
Moltes felicitats a tots!!!

dimecres, 26 de setembre de 2012

ESTELS I ESPURNES

 
 
Els estels m’encanten, siguin com siguin, i per això tenia moltes ganes de fer-los servir per a guarnir uns cupcakes. Quan l’altre dia vaig anar a buscar essència de vainilla i vaig veure un pot de sucre de color daurat, no em vaig poder estar de comprar-lo sense una idea concreta, i abans d’arribar a casa ja pensava en els estels.
 
 
Bé, ja tenia el motiu. Ara només calia decorar els cupcakes, però amb quina boquilla? Doncs amb totes, inclús amb la de pètals que encara no havia estrenat.
 
 
Amb la d’estrella oberta he començat al centre i he anar girant com les agulles del rellotge cap a fora. On he acabat amb la mànega he posat tres estels de fondant  i he posat una mica de sucre daurat per sobre.
 
 
Amb la mateixa boquilla he anat fent petites muntanyetes per sobre del cupcake. I a sobre, els estels i el sucre daurat.
 
 
I també amb la boquilla d’estrella oberta he cobert el cupcake amb petites rodones en el sentit de les agulles del rellotge, cobertes igualment amb el sucre i els estels.
 
 
Continuant amb la mateixa boquilla, he començat per la part de fora del cupcake i cap al centre en el sentit contrari de les agulles del rellotge.
 
 
I també he fet servir altres boquilles. Amb la rodona més gran he fet el mateix moviment que a les anteriors magdalenes, però en sentit contrari.
 
 
I he estrenat la boquilla de pètals. He anat fent uns de grans al voltant del cupakes, de manera que el cobrien sencer, i a sobre he fet uns de més petits. Decorat per sobre, evidentment, amb el sucre daurat i els estels de fondant.
 
 
La meva favorita ha estat la de pètals. Per ser la primera vegada que la feia servir m’ha quedat prou bé, no?
 
 
Els he servit de postres el diumenge. I han sobrat perquè a casa no són gaire llaminers (jo sí, que consti), però a la tarda han vingut els meus nebots i per berenar han volat.

dissabte, 22 de setembre de 2012

MINICUPCAKES DE FLORETES

 
Aquest és un exemple de com unes senzilles magdalenes es podem vestir de festa i ser el final perfecte d’un elegant dinar.
 
 
Només cal fer la massa d’unes magdalenes de vainilla i posar-les en càpsules minis que fan més efecte de rebosteria delicada.
 
 
Hi posem una mica de crema de mantega o de xocolata amb la màniga de pastisseria i les guarnim amb fondant decorat amb flors.
 
 
Una rosa, una margalida, una tulipa,... les flors que vulguem.
 
 
I en els colors que vulguem, no cal que siguin fidels a la realitat.
 
 
Fins i tot podríem posar les flors directament sobre la crema de mantega. Un altre dia ho faré així.
 
 
Són unes postres perfectes per a tots els sentits, especialment la olor, la vista i el paladar.

dilluns, 17 de setembre de 2012

EL MEU PASTÍS D'ANIVERSARI

 
La setmana passada va ser el meu aniversari i diumenge va venir la família a dinar a casa a celebrar-ho amb una de les fantàstiques paelles que fa el meu marit i un dels meus pastissos.
 
 
La decoració ja la tenia pensada de feia setmanes: folrat de color lila i decorat amb flors blanques, fetes totes amb talladors amb expulsor, a tot el voltant del pastís.
 
 
I la part de sobre, una gerbera blanca, com la resta de flors.
 
 
Per dintre, un genovès farcit de crema de mantega amb xocolata negra i amb un almívar amb una mica de crema de whisky. Deliciós!
 
 
Només un detall negatiu del dia: tothom m’ha preguntat per què només he posat una espelma. No és evident que sóc encara molt joveneta?

dimecres, 12 de setembre de 2012

UN VAIXELL CAP A MALLORCA

 
La Marga volia fer un regal a la seva germana i al seu cunyat que fan anys amb pocs dies de diferència i era evident que no podia ser el pastís perquè hauria estat molt complicat portar-lo en avió a Mallorca.
 
 
I una de les aficions que comparteixen el Teo i l’Esther és el seu vaixell, amb el qual naveguen molt sovint. Això explica la temàtica de les galetes, el món nàutic.
 
 
El pastís és molt especial perquè porta escrit, en el llenguatge de les banderes, el nom de tots dos.
 
 
La col·lecció de galetes inclou un seguit d’elements nàutics que es poden trobar en un vaixell, com el timó, els nusos, l’àncora, el salvavides o la rosa dels vents.
 
 
També hi ha galets amb exemples de la vida marina.
 
 
I no pot faltar el far que guiarà el vaixell del Tolo i l’Esther.
 
 
En total han estat vint galetes molt divertides de fer. Decorades amb fondant per què suportessin millor el viatge en avió sense trencar-se.
 
 
Per molts anys, Tolo i Esther!!!

diumenge, 9 de setembre de 2012

LA FESTA MAJOR DE LA PETITA ONA

 
L’Ona ha fet dos anyets i la seva mare li ha organitzat una petita festa familiar per a celebrar-ho. I el pastís havia de ser a gust de la nena, evidentment, per tant la Raquel ho va tenir clar: la Festa major.
 
 
A l’Ona li agraden molt tots els balls populars i els entremesos de la Festa major, i he intentat reflectir al pastís els seus preferits, començant pel gegant de la porra i la geganta que estan al capdavant del pastís.
 
 
És curiós que la Mulassa o bé agrada molt als nens o bé no la poden ni veure. En aquest cas, és una de les coses que més agraden a l’Ona.
 
 
Però també li agraden molt els castells i els Bordegassos.
 
 
I a la Festa major de Vilanova no poden faltar les espurnes dels coets i l’alfàbrega, que rodeja tot el pastís.
 
 
Felicitats, Ona! Espero que gaudeixis molt la Festa major del teu aniversari.

dimecres, 5 de setembre de 2012

XOCOLATA I MADUIXA

 
Quan era petita, a casa em compraven unes xocolatines farcides de maduixa que eren sensacionals. O així m’ho semblaven. Des que sóc adulta he tastat totes les xocolatines farcides de maduixa que he trobat, però cap era tan deliciosa. O així m’ho sembla. De vegades, els records de la infantesa no són massa reals.
 
 
Però aquests cupcakes si que ho són, i molt. Comencem fent uns muffins amb la recepta dels Starbucks, és a dir, amb cacau i amb gotes de xocolata negra barrejades a la massa. Xocolata més xocolata.
 
 
Després he fet una crema de mantega amb Nesquick de maduixa seguint la recepta de l’Alma de Objetivo: cupcake perfecto.
 
 
Ho heu llegit bé, amb Nesquick de maduixa. Amb unes cullerades s’aconsegueix un sabor a maduixa fantàstic, i ja us he dit que la maduixa amb xocolata m’encanta.
 
 
La buttercream de maduixa suavitza molt el fort gust de la xocolata negra dels muffins, que ja són prou bons sense la maduixa.
 
 
El resultat: uns cupcakes boníssims decorats amb flors, fulles i papallones de fondant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...