dilluns, 26 de novembre de 2012

EL CALENDARI D'ADVENT

 
M’agraden molt els calendaris d’advent, potser per això cada any li comprava un al meu fill. Era fascinant veure la cara que posava cada dia esperant a veure què li sortia, i això que ell sabia que eren xocolatines, però volia veure quin dibuix tenien.
 
 
Per aquells que no ho sàpiguen, un calendari d’advent és un calendari de compte enrere. Antigament s’utilitzava quan molta gent no sabia comptar, abans d’una festivitat destacada, però ara només el fan servir els infants, tradicionalment des de l’1 de desembre fins els dia de Nadal. I consisteix en fer cada dia una cosa per canviar el calendari.
 
 
Aquest any volia fer-ne un jo, per penjar-lo al bloc, perquè el meu fill ja és un adolescent i no li fa il·lusió. Tenia molt clar com seria la part de les galetes, però no sabia com fer l’embolcall. Fins que vaig pensar en l’Eva, aquella noia que us he parlar a vegades que fa scrap. La solució era perfecta!
 
 
I l’hem fet! I ha quedat molt maco! Espero que us agradi. Si voleu veure com ha fet l’Eva el calendari haureu de passar pel seu bloc Les floretes. He de reconèixer que jo mai hagués sigut capaç de fer una cosa com aquesta. Quina creativitat! M’encanta tot el que fa.
 
 
Jo m’he dedicat al “farcit”. He fet 24 galetes de mantega decorades amb fondant, totes amb motius nadalencs o relacionats: arbres de nadal, angelets, joguines, estels, un tió, flocs de neu,...
 
 
El calendari l’he penjat a la xemeneia, sobre una garlanda d’avet. Ha quedat molt lluït!
 
 
Aquells que seguiu Monsucre per facebook (entreu per aquí) podreu veure cada dia quina galeta hi ha dins del sobre del dia i junts farem el compte enrere del nostre calendari. Abans, però, aquí teniu la primícia del primer dia.
 
 
Falten 5 dies per començar el compte enrere...

dijous, 22 de novembre de 2012

FESTA MAJOR PER LA LAURA



Ja fa unes setmanes que vaig fer aquest pastís, però un dia per l’altre no trobava mai el moment de publicar-lo.

La Sandra és la cunyada de la Laura i em va demanar que li fes un pastís amb el tema de la Festa major. Però calia afegir una petita cosa: la Laura està embarassada i volia que algun detall ho reflectís al pastís. És per això que hi ha un xumet.
 
 
Com era un pastís petit, ja que celebraven dos aniversaris i tindrien dos pastissos, només vaig fer tres figures: els gegants de Vilanova, com em va demanar la Sandra, i la Mulassa, perquè vaig pensar que era el que millor quedava amb un xumet. Per aquells que no sigueu de Vilanova, els nens i nenes entreguen el xumet a la Mulassa quan són prou grans. Bé, o quan els pares els hi fan donar, és clar.
 
 
Les figures són una mica dificultoses de fer, perquè no hi ha talladors especials i això obliga a posar en pràctica molta imaginació i buscar recursos. És a dir, agafar un tallador i marcar el cap, per exemple, i continuar amb el cúter i acabar de donar-li la forma, o agafar un altre tallador per marcar una altra part de la figura, i anar fent.
 
 
Després d’uns dies, la cunyada de la Laura em va dir que li havia agradat molt el pastís, i especialment els gegants. Sembla ser que la van sorprendre realment. Ho celebro. Sempre és agradable que agradi el que fas i, més encara, que t’ho facin saber. Gràcies, Sandra!
 
 
I, amb una mica de retard, moltes felicitats, Laura!!!
P.D.: Els dies 1 i 2 de desembre se celebra la Fira de Santa Llúcia de Canyelles i Monsucre presentarà una petita degustació molt nadalenca. Us espero!


dilluns, 19 de novembre de 2012

VELLUT VERMELL PER NADAL

 
Per fi arriba el Nadal, com deia aquell anunci. És una de les festes que més m’agraden, especialment quan hi ha nens, perquè ells te la fan gaudir més.
 
 
M’agrada que la meva família vingui a casa a dinar i fer la sobretaula amb un bon cava davant d’un plat de torrons i neules i trufes i minicupcakes i cakepops i ,...
 
 
Els cupcakes que us ensenyo avui estan fets amb una recepta típica del sud dels Estats Units que es diu “Red velvet”. Sí, sí, vellut vermell. El nom és degut a la seva textura suau i al color característic d’aquesta recepta. Avui és impensable obtenir aquest color sense colorants, però antigament s’aconseguia degut a la reacció química dels diferents ingredients de la recepta, com el vinagre, el cacau o el bicarbonat. Però no feu cares rares  perquè us asseguro que estan boníssims.
 
 
La crema que s’acostuma a fer per decorar-los és amb formatge d’untar i és molt més lleugera, i no tan dolça com la crema de mantega. Tot plegat fa que siguin uns cupcakes molts suaus i gens empallegosos.
 
 
Com són uns cupcakes tan vistosos els he fet per guarnir amb motius nadalencs, sembla una recepta més adient que no pas de xocolata o un altre sabor. I el color és perfecta pel Nadal.
 
 
Els motius decoratius són tradicionals catalans, tradicionals americans i tradicionals comercials. Tot molt tradicional, com pertoca.
 
 
Inclús alguns elements característics de l’hivern.
 
 
O de la tradició cristiana, com els estels.
 
 
Un dels meus favorits és el tió.
 
 
I l’arbre de nadal.
 
 
I la corona de nadal.
 
 
Bé, i el ninot de neu.
 
 
Ah! I també ...
En fi, que m’agraden tots.
 
 
Espero que també us agradin a vosaltres. Bon .... Està bé, esperaré que sigui mes endavant per desitjar-vos un bon Nadal. De moment, que sigueu feliços!

dimecres, 14 de novembre de 2012

LA NISSAGA CREPUSCULO

 
Aquesta setmana s’estrena la darrera entrega de les pel·lícules de l’anomenada nissaga Crepúsculo. L’Amparo és una gran admiradora de la nissaga i va voler aquestes galetes per portar-les a una festa de Halloween, juntament amb unes de halloween que ja vaig publicar aquí.
He vist aquestes pel·lícules malgrat que no m’agrada especialment aquest gènere. Ni els vampirs, ni els homes llops, ni tot aquests personatges paranormals m’atrauen, però sóc conscient que Crepúsculo s’ha imposat d’una manera que ha fet que es posin de moda els vampirs.


 
Per si algú no ho sap, les novel·les van ser escrites per Stephenie Meyer, adreçades al públic adolescent. La primera de la nissaga, “Crepùsuclo”, va ser adaptada al cinema amb un baix pressupost i no va ser massa ben rebuda per la crítica, però ha obtingut un gran nombre de premis i nominacions.
 
 
Crear aquestes galetes va ser una mica de problema perquè no hi ha massa coses que identifiquin la nissaga, com no sigui les portades dels llibres i la cal·ligrafia dels seus títols.
 
 
En aquest cas també vaig incloure la boca d’un vampir perquè l’Amparo és més de l’Eward que no pas d’homes llop. I cal dir que les galetes li van agradar molt.

diumenge, 11 de novembre de 2012

GALETES PER LA ROSA

 
Les floretes és un blog de scrap que porten quatre noies. Van començar amb els papers i les cartolines una mica per casualitat, però poc a poc van anar fent més coses, fins que van crear el blog per exposar els seus treballs. Podeu visitar el blog aquí i veureu quines coses més maques que fan.
La Rosa és una de “les floretes” i ha fet anys aquesta setmana. Les quatre  companyes de blog es van reunir per celebrar-ho i li han preparat alguns regals. Un d’aquests regals són unes galetes personalitzades que representen diferents aspectes de la seva personalitat.
Una de les galetes havia de portar el seu nom i la cosa era obvia: les lletres les he fet com les del títol del seu blog, taronja sobreposat al groc.
 
 
Una de les coses més importants per a la Rosa són les seves filles. Té dues nenes xineses i això també s’havia de reflectir a les galetes.
 
 
La resta de les galetes estan dedicades a les seves aficions i gustos. De primer, dir que li agrada molt la muntanya i els bolets.
 
 
Les seves aficions comencen per la música, cosa que també ha inculcat a les seves filles.
 
 
L’scrap i el blog ocupen molt d’espai al temps lliure de la Rosa. Com el blog es diu Les floretes, a la capçalera van fer una flor cadascuna, i he fet una versió adaptada de la seva en una de les galetes.
 
 
I no només és bona a l’scrap, sinó que també dedica hores al patchwork.
 
 
Els colors amb els que he treballat he intentat que siguin els mateixos que a ella li agraden, amb els què més treballa. I m’ha dit un ocellet, o una floreta en realitat, que li han agradat i sorprès molt.
Per molts anys, Rosa!!!

dimecres, 7 de novembre de 2012

PASTÍS DE LA MINNIE

 
L’Arlet només té dos anyets però té molt clar que li encanta la Minnie, la vegi allà on la vegi. Per això el tema del pastís no va presentar cap dubte a la seva mare, però a mi...
 
 
Com que el pastís només era per a sis persones no podia dibuixar la cara de la rateta i prou perquè no es veuria, de tan petita. Per tant, l’havia de modelar si o si.
 
 
I us heu fixat mai com és la cara de la Minnie? Doncs no només té un nas particular, sinó que també té marcades les galtes, la qual cosa complica molt el seu modelatge. Però m’hi vaig enfrontar i vaig vèncer!
 
 
La resta del pastís era evident que havia de ser rosa amb topets blancs, com el vestit, i rematat tot amb un llaç semblant al que llueix la Minnie a l’esquena.
 
 
A la fi m’ha quedat una figureta bastant “resultona” i simpàtica, que és del que es tractava. I a l’Arlet i a la seva família els va agradar molt, que és el més important.
 
 
Gràcies per confiar en mi, Sandra. I per molts anys, Arlet!!!

diumenge, 4 de novembre de 2012

FESTA DE HALLOWEEN

 
Aquest ha estat el primer Halloween de Monsucre i ha estat interessant. Senzill i bàsic, però estic satisfeta del resultat, tenint en compte que la festa no m’agrada gaire.
Aquestes galetes les he decorat amb fondant i he triat els models més coneguts de tota la iconografia de Halloween, una festa d’origen celta. Per cert, que he descobert què significa Halloween: és la contracció de “All Hallows’ Even”, que vol dir, Vigília de Tots Sants.
Jack Skellington (o Skeleton “pels amics”) és el rei carbassa del poble de Halloween, on es prepara cada any el Halloween per al món mortal. I és el protagonista de la pel·lícula d’animació “Malson abans de Nadal”, de Tim Burton. Una magnífica cinta que un recomano.
 
 
Les carabasses són un fruit típic de la tardor i també formen part de la tradició de Halloween per culpa de la història de Jack O’Lantern, condemnat a viure pels camins entre el cel i l’infern només amb un nap buit amb un carbó encès per il·luminar el camí. Per això s’utilitzaven naps, i més tard carabasses que són més grans i més fàcils de tallar, per enllumenar el camí als difunts a Halloween. Però la meva carabassa no fa mala cara
 
 
Segons la tradició cristiana, la vigília de Tots Sants és la nit de difunts, per això no poden faltar els fantasmes i les làpides d’un tenebrós cementiri.
 
 
En la festa de Halloween tothom es disfressa i sobre tot de personatges malèfics o monstres, especialment de bruixes o vampirs, els més recurrents. Estic especialment contenta de la meva bruixa, una simpàtica pel-roja.
 
 
Els vampirs, en canvi, no m’agraden gaire. Els ratpenats són lletjos, negres i em fan esgarrifança.
 
 
El cinema de terror ha fet incorporar altres personatges al món de Halloween, especialment els zombis. Però fan tan de fàstic que aquí només hi ha un ull, ja n’hi ha prou.
 
 
I el que no m’agrada gens és que també les mòmies es considerin uns monstres. Sóc una gran amant de l’antic món egipci, de la seva història i del seu art, i veure com les mòmies, venerades pels arqueòlegs i pels egiptòlegs, es desfan i espanten al cinema, em sap molt de greu.
 
 
En fi, ja veieu que no m’agrada gairebé res de Halloween. I direu, doncs per què li dediques temps? Està clar, perquè les galetes estan boníssimes i qualsevol excusa és bona per menjar un dolç.
Bon profit!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...